Del 7 al 17 de juliol torna el Festival La GRAN pantalla

Fotografia: Cedida

Aquest sis de juliol als Cinemes Girona s’ha inaugurat una nova edició de La GRAN pantalla, el Festival Internacional de Cinema de les Persones Grans de Barcelona, segons Alfredo Cohen, director del festival, «aquesta inauguració és un desig de somiar que a la pròxima edició s’hagi superat la crisi sanitària global i que les persones grans, les quals són les protagonistes i també el públic de La GRAN pantalla, hagin deixat de ser vulnerables a la participació social». La GRAN pantalla és un festival que es pensa a llarg termini i pretén tornar al més aviat possible als llocs de trobada física. El Festival Internacional de Cinema de les Persones Grans de Barcelona és un projecte d’elParlante amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Edició digital |

Aquest 2020 però a causa de la crisi global relacionada amb la Covid-19, el festival se celebrarà en línia des de la plataforma Filmin i la mateixa web del Festival, del 7 al 17 de juliol. Aquesta edició, virtual i extraordinària, presenta una programació adaptada al nou format amb l’objectiu de donar continuïtat al festival: un espai de trobada cinematogràfica intergeneracional, a més aquesta edició el festival presentarà un seguit d’activitats participatives, entre elles una nova secció de Grans Diàlegs i tres Cinefòrums.

La programació |

Pel que fa a la programació de llargmetratges el festival ens mostra projectes amb un gran ventall de personatges i realitats diverses que aporten mirades diferents sobre el fet d’envellir a través de pel·lícules, algunes d’elles exhibides anteriorment en festivals internacionals com Locarno o Sundance. Hi podrem veure títols com The Farewell, una pel·lícula de Lulu Wang que mostra la relació intergeneracional entre una néta i la seva àvia, el seu amor incondicional; Ask Dr. Ruth, dirigida per Ryan White, que narra la increïble vida de la doctora Ruth Westheimer, una supervivent de l’Holocaust que es va convertir en la terapeuta sexual més famosa dels Estats Units; Qué tal Pascual, de Bárbara Brailovsky, una obra realitzada en el Màster de Documental Creatiu de la UAB que presenta la història d’un enigmàtic barber de Barcelona; Cómo corre Elisa, d’Andrés Arbit i Gustavo GerbergLas cinéphilas, de Maria Álvarez i The Journey, un valuós retrat familiar de la directora suïssa Fanny Bräuning, que a través de la història dels seus pares convida a reflexionar al voltant de les dimensions profundes de l’amor.

A més enguany les dones en el festival prenen força, ja que quatre dels sis llargmetratges estan dirigits per dones i les dones grans són les grans protagonistes de la programació. El festival ens ofereix històries de dones grans empoderades que ho deixen tot per poder dur a terme els seus somnis; que corren maratons als seus més de vuitanta anys; que busquen una veu pròpia i es converteixen en youtubers; dones grans migrants que lluiten per la subsistència; dones cinèfiles que han crescut connectant amb el cine i que hi han trobat un alliberament, i fins a la història d’una emblemàtica terapeuta sexual de més de noranta anys, qui, precisament, ha haver de fer front tota la seva vida als qüestionaments del masclisme imperant. Pel que fa a la secció de curtmetratges enguany s’ha rebut obres de més de 27 països, on joves creadors ens mostren històries molt humanes del que significa fer-se gran i per tant envellir-se.