Dan Mayor: “Entre vinils i Cd’s tenim més de 120.000 discos”. Responsable de la botiga de música DISCO 100

Fotografia: David Ramon

La Gràcia de 1978 feia molt poc que acabava de sortir d’una dictudura de gairebé 40 anys, els país de mica en mica s’anava obrint i això també passava en el món de la música. En una època en la qual si volies escoltar un disc no tenies més remei que anar a la botiga a comprar-lo és quan neix Disco 100, que ara acaba de complir 40 anys, i això li ha suposat un reconeixement a la seva trajectòria atorgat pels Premis Enderrock, per això avui parlem amb Dan Mayor.

Enguany els Premis Enderrock us han reconegut la feina feta durant 40 anys…
Doncs sí, és un reconeixement no només a nosaltres sinó també a una altra botiga de Girona que feia 25 anys i bé, és un reconeixement que realment s’agraeix.

Com va néixer Disco 100?
Doncs Disco 100 la van inaugurar els meus pares, tenien diversos projectes i com que els agradava força la música van decidir posar en marxa l’obertura d’una botiga i la cosa va tirar endavant arran d’aquesta prova que van fer mons pares ara fa gairebé 41 anys.

El primer local era al carrer Escorial número 100?
Sí, exacte, per això la botiga porta aquest nom. La primera ubicació era al mateix carrer d’Escorial número 100, on ara trobem la Llibreria Atzavara i la botiga de claus, i com a anècdota recordo que posteriorment sobretot a l’època de les botigues de Tot a cent pessetes, va generar uns quants equívocs per part dels clients perquè ens confonien amb una d’aquelles botigues. Al principi la botiga constava d’un sol espai, que posteriorment es va ampliar a dos mòduls més fins que aquell local no es va poder fer més gran i van veure la necessitat de traslladar-se.

Fotografia: Disco 100

En aquella època els suports més populars devien ser vinils i cd’s… Sí, llavors es venien els cd’s i els vinils i també les cintes de cassette i en aquell moment també es venien molt els singles, un format que amb el temps es va anar perdent però que avui dia de mica en mica es torna a recuperar. Abans potser no hi havia tanta varietat de títols i pel que m’han explicat els meus pares el gruix de les vendes es feien els divendres i els dissabtes. Ara per sort la venda a la botiga està molt més repartida entre la setmana. També cal recordar que quan grups com Supertramp o Bruce Springsteen editaven disc nou, a primera hora ja tenies molts clients fent cua i esperant a que obrís la botiga. Avui dia això ja no passa.

Clar, als inicis de la botiga no existia ni Internet i si volies escoltar un disc nou, o algú conegut el tenia i te’l deixava escoltar o sinó era complicat…
Sí, clar, per conèixer l’artista havies de venir a una botiga de discos i comprar-lo. Ara el que passa que molts seguidors de grups musicals van als concerts abans de comprar-se el disc i ja se saben les cançons, això abans era el revés: primer compraves el disc, l’escoltaves i llavors anaves al concert.

El món de la música i del comerç ha canviat molt des d’aleshores…
De mica en mica la botiga va anar creixent i a finals dels 80 entra el CD, que suposa un canvi molt important ja que el 1994 nosaltres vam deixar de vendre vinils perquè d’una banda no hi havia demanda per part dels clients i de l’altra les companyies van deixar d’apostar per aquest format. Per tant això va fer que ens centréssim en el format de CD fins que també va desaparèixer el cassette i a partir de la crisi, és a dir, sobre el 2008 van tornar a demanar-nos el format vinil i el vam tornar a vendre, la resposta va ser bona i vam anar ampliant l’oferta en vinils, actualment en disposem d’unes 15.000 referències. I entre vinils i cd’s a Disco 100 tenim uns 120.000 títols diferents disponibles a la nostra botiga. En aquests anys el que hem anat fent és un fons de catàleg molt variat i extens que no es troba a gaires llocs.

Això els clients ho deuen valorar molt positivament?
Doncs mira, com a anècdota una vegada ens va visitar un ciutadà americà i ens va preguntar si ens consideràvem la millor botiga del món i jo li vaig respondre que no tenia ni idea si era així, i ens va comentar que per les guies que havia llegit nosaltres ho podíem ser. Per exemple nosaltres tenim una fitxa del disc que no ocupa gaire espai i no tenim discos repetits, i això fa que puguem tenir tanta varietat de discos nous i per tant no hi hagi tantes botigues com la nostra.

Fotografia: Disco 100