Creadores de Gràcia: Descobrim el Projecte Minerva. Creient en allò que creen

Fotografia: Projecte Minerva

Punt de trobada i altaveu femení del talent femení de les dones de Gràcia, el Projecte Minerva es va gestar fa sis anys per fomentar la creació cultural de les gracienques, des del territori i amb perspectiva de gènere. Art fet per dones (i no pas ‘art femení’) no obligatòriament reivindicatiu però sí inevitablement compromès amb la necessitat de donar ressò a una veu invisibilitzada en un circuit artístic encara masclista i discriminador.

“Donem una visió diferent, la de les veus silenciades”, apunta la Teresa Vergés. “I creem més enllà de la creació materna”, afegeix la Jéssica Herrera. Aquesta doble reflexió exerceix de leit-motif de les Creadores de Gràcia (www.creadoresdegracia.cat), una vuitantena de dones, -unes 25 es reuneixen de manera regular i fan projectes-, que sota el paraigües del Projecte Minerva produeix teatre, dansa, pintura, poesia, mosaics, clowns o performances, entre altres disciplines que abarquen des de les arts plàstiques fins a les escèniques, incloent el sector tèxtil. La iniciativa sorgeix el 2012 quan el Consell de Dones detecta que en aquest districte existeixen moltes creadores que, des de múltiples vessants artístiques, “es guanyen la vida i contribueixen a la societat amb les seves obres”, explica la Mireia S. Albrich, responsable de la cooperativa Trama que dinamitza i gestiona el Projecte Minerva. No estaven connectades ni compartien amb facilitat experiències perquè no hi havia un lloc on ferho i fins i tot moltes ni es coneixien. La solució va ser idear una plataforma digital per poder exposar les seves obres perquè no tenien prou visibilitat ni reconeixement social.

És en aquest moment, i per diferències a l’hora de considerar què és art i què no ho és, que es creen tres formacions d’art amb perspectiva de gènere: Trama, la plataforma digital i el Projecte Minerva. Inclou, d’una banda, el catàleg, en el qual cada creadora pot tenir el seu perfil i gestionar-lo i, de l’altra, les trobades mensuals en què pot participar qualsevol dona creadora vinculada a Gràcia (per feina, història de vida, o perquè hi viu), de qualsevol edat i origen. “Som inclusives i intergeneracionals, ens empoderem”, recorda la Rosa Arrazola, i també interdisciplinars, un dels puntals del projecte ja que suposa “un enriquiment professional i personal que totes valoren, aprecien i fomenten”, destaca la Mireia S. Albrich.

Fotografia: Projecte Minerva

De les trobades mensuals sorgeixen projectes que es volen portar a terme en col·laboració amb les altres creadores. Aquests projectes es gestionen a través de grups o sessions de treball col·lectives puntuals que permeten compartir les pròpies experiències i situacions viscudes i es converteixen en una font d’empoderament personal i professional, tant l’àmbit del gènere i la igualtat com també en el de l’art i la creació. A més, fomenten que, de manera natural, s’acabi generant un espai per la reivindicació i la lluita, però també un lloc per l’aprenentatge i la col·lectivització dels sabers.

“L’avenç és que ara en podem parlar, ens atrevim a fer-ho, aquí ens trobem i no parlem de la regla. És un espai d’expressió i de solidaritat”, precisa l’Alejandra. “Ens permet veure que podem compartir coses i que no som rivals entre nosaltres, tal i com a vegades ens han inculcat”, recorda la Stefany.  Totes dues formen part del Laboratori Me too, un equip en sinèrgia amb Minerva que desenvolupa internament un treball setmanal des de l’art i el cos de manera personal i col·lectiva al voltant de les violències i abusos sexuals i que en l’àmbit estatal s’ha materialitzat en la plataforma La Caja de Pandora. En un món i uns circuits artístics “androcèntrics i masculinitzats”, adverteix la Mireia S. Albrich, les creadores han de continuar sortejant obstacles i estereotips com la pròpia denominació ‘art femení’, ja que “fem art des del moment en què partim de zero amb el fang” recalca la Teresa Vergés.

Prejudicis i discriminacions que, malgrat algunes -però insuficients- millores en l’àmbit de la igualtat, encara són ben vigents en exposicions de museus, on la presència femenina és inexistent o anecdòtica o en estudis universitaris de belles arts amb majoria de dones que han de veure com el reconeixement mediàtic o comercial es reserva exclusivament als seus companys. Cal un canvi radical de mentalitat des de casa que tingui continuïtat a les escoles. “He vist educadors encarregant treballs a alumnes sobre artistes i cap d’ells era dona”, es queixa la Stefany. Lluny de ser un impediment, la manca de local propi (no el consideren necessari) els dóna la llibertat de difondre les seves propostes per tot Gràcia, incloent el Centre Artesà Tradicionàrius, el Centre Cívic la Sedeta, la Biblioteca Jaume Fuster, l’Espai de Gent Gran La Violeta, l’Espai Albert Musons o la Sala Mezanina.

Fotografia: Projecte Minerva

Iniciatives presents i futures |

Actualment, el Projecte Minerva té en marxa l’exposició multidisciplinària “El cos”, en la qual les creadores reflexionen al voltant del cos i les violències que s’hi exerceixen i el cos com a espai per la reivindicació, l’empoderament i el gaudi. “El cos de les dones ha estat un camp de batalla: cosificat, violat, violentat… però el volem reimaginar, reconsiderar, resignificar. El cos únic, divers, propi i perfecte”, subratlla la Mireia S. Albrich. També organitzen les rutes Minerva pels tallers de creadores del districte, en les quals es pot veure com treballen i conèixer les disciplines que desenvolupen i la seva història (pròximament s’hi incorporaran les creadores literàries). D’altra banda, el laboratori Me Too, grup de treball en què hi ha dones que no formen part del grup Minerva, culminarà el seu treball en una obra teatral i performativa.  Com a projectes futurs, el grup treballa en actes específics per a la Festa Major de Gràcia o el 25 de novembre, aixi com en un vídeo col·lectiu d’uns 5-6 minuts de presentació del Projecte Minerva (naixement, components, objectius, activitats…) i en càpsules de vídeos personals d’entre un minut i un minut i mig en el qual les creadores apareguin treballant al seu taller/lloc de creació i expliquin el que creguin convenient sobre elles mateixes i, al mateix temps, responguin una pregunta comuna (a decidir) sobre el projecte A l’horitzó també es prepara un projecte educatiu que entri a les escoles i instituts a través d’activitats i tallers per visibilitzar les dones artistes i perquè la canalla tingui referents, “qüestionant els paràmetres masclistes que regeixen el nostre criteri i la nostra realitat”, indica la Mireia S. Albrich. Per unir-se al projecte, només cal ser creadora de Gràcia i tenir molta actitud i ganes.

Al seu web www.creadoresdegracia.cat, hi trobareu tota l’informació a través de notícies, fires i exposicions que realitza el col·lectiu. A més també hi trobareu una guia de totes les artistes que el formen, amb al seva obra i les vies de contacte.