Carles Batalla “De mitjana, invertia entre 4 i 6 hores per fer una sextina, cosa que em deixava mentalment esgotat”.

Carles Batalla a l’esquerra de la fotografia i en primer terme el seu llibre.

Carles Batalla és periodista i fa allò que ha de fer, que és submergir-se en la vida dels altres, i en les seves històries i explicar-les. Tot i que aquest Sant Jordi potser no caldrà que ens expliqui com han viscut els escriptors aquesta festa del llibre, ja que enguany serà ell mateix qui la viurà en primera persona, com autor del seu llibre de poemes “La Capella Sextina i altres poemes” (Stonberg Editorial, 2017).

Com diem, en Carles és Llicenciat en Dret, Màster en Periodisme i Postgrau en Comunicació Empresarial, ha treballat 20 anys com a periodista i redactor en diferents mitjans: Ràdio Terrassa-Cadena SER, El 9 Nou del Vallès Occidental, TV3, L’Esportiu, Popular 1, Público, La Torre, Rambla o Nació Digital, entre d’altres. Actualment és tècnic d’acompanyament a l’estudiant a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i col·labora amb el portal de futbol femení Futfem i el diari digital El Tot Gràcia.

En l’àmbit literari escriu des de fa 25 anys i ha guanyat dos certàmens: el IV Concurs Verspoesia de Terrassa (2013) i el XXXIII Concurs Literari Sant Jordi de la Secció de la Dona del Foment Martinenc (2014), a banda de rebre un accèssit al 28è Concurs Literari de Nou Barris en la modalitat de poesia en català (2016). El suplement de Cultura del diari Avui li va publicar un article d’homenatge a Mario Benedetti (2009) amb motiu de la seva mort i una entrevista a la poetessa Clara Mir sobre Miquel Bauçà (2015). Sis poemes seus van aparèixer al número 107 de la revista de poesia Reduccions (Universitat de Vic) i el blog La Resistència li acaba de publicar un recull poètic per Sant Jordi anomenat “Residint en la intempèrie”. Avui parlem amb ell perquè ens expliqui com sorgeix aquest llibre que podreu comprar directament al lloc web de l’editorial: Stonberg Editorial.

Aquest és el teu primer llibre de poemes?
Sí, representa el meu debut literari tot i que ja fa uns 25 anys que escric, temps durant el qual he escrit un miler llarg de poemes. Però val a dir que, si distingeixo els que tenen valor purament sentimental dels que tenen una vàlua realment poètica, amb prou feines en salvaria un 10%, uns 150 i gràcies. I no ho dic per falsa modèstia sinó com un acte d’honestedat amb mi mateix.

I està dividit en dues parts, una en la qual trobem 31 sextines, i una altra titulada “Altres poemes” que conté 25 poemes. Per què has volgut fer aquesta separació?
El nucli i el pes de l’obra recau en les sextines, escrites entre 2011 i 2016. Però atesa la complexitat i densitat de l’estrofa, que entenc perfectament que pugui resultar farragosa de llegir, vaig voler complementar-les amb altres poemes, pràcticament tots en vers lliure i fets en diverses èpoques. És una mena de recopilació de les meves peces més representatives i de major qualitat, segons el meu criteri.

Com ens explicaries de forma senzilla què és una sextina i quins requisits ha de complir?
Intentaré resumir-ho de la manera més breu i planera i segons la definició de Joan Brossa: es tracta de 39 versos dividits en 6 estrofes de 6 versos hendecasíl·labs cadascun (alguns autors creuen que han de ser decasíl·labs), culminada amb un final o tornada de 3. Les paraules-rima de la primera estrofa (han de ser bisíl·labs i, preferentment, substantius) es repeteixen al final de cada estrofa però en una col·locació diferent i seguint un ordre predeterminat. Cada estrofa, en el seu primer vers, repeteix la paraula-rima del sisè vers de l’anterior; en el segon vers, la del primer; en el tercer vers, la del cinquè; en el quart vers, la del segon i en el sisè vers, la del tercer (vegeu sextina de mostra). Així doncs, és una estructura basada en ordenaciones i cicles i té connotacions algebraiques i matemàtiques. Va sorgir a l’època medieval i se n’atribueix la invenció al trobador Arnaut Daniel. L’han cultivat autors com Dante, Petrarca, Cervantes, Lope de Vega, Rudyard Kipling, Ezra Pound, Auden, Ungaretti, Maria Mercè Marçal o Joan Brossa, que en va reunir més d’un centenar al llibre “Viatge per la sextina”, escrit entre 1976 i 1986.

Ha estat complexa la creació de les composicions?
La veritat és que sí, i molt. Vaig concebre el projecte com un experiment lúdic però això no vol dir que a darrere no hi hagi un treball intens i una lluita amb les paraules per intentar que el missatge no quedi atrapat dins l’exigència formal o que aquesta no en minvi la seva força. Perquè no es tracta de llençar o acumular les mateixes paraules al final de cada estrofa i ja està, l’estrofa sencera ha de tenir un sentit, una gràcia, un discurs. De mitjana, invertia entre 4 i 6 hores per fer una sextina, cosa que em deixava mentalment esgotat.

Carles Batalla a l’esquerra de la fotografia .

De què parlen?
De temes molt variats: des d’un homenatge a alguns dels meus escriptors favorits fins a d’altres més “casolanes” o domèstiques dedicades als meus germans, el meu avi, la meva mare, la meva parella, amors passats, i temes més universals o quotidians com la pluja, la llar de foc, el plaer, les estàtues humanes…

En la segona part del llibre, titulada “Altres poemes”, és on t’has donat més llibertat d’explicar el que volies sense cap lligam estètic?
En realitat les dues parts no tenen més connexió que el fet d’aparèixer juntes al llibre. La segona part vol ser un contrapunt, un contrast més lleuger i digerible a la primera, i com que la poesia té l’avantatge que es pot llegir en l’ordre que vulguis, saltant pàgines sense seguir cap argument concret, es poden anar alternant les sextines amb aquests poemes més senzills.

La nostàlgia hi és present?
Sí, és un dels ingredients principals juntament amb el record, l’oblit, la pèrdua. Però també hi ha espai per a temes més vitals i optimistes.

En la teva introducció al llibre, cites un text teu del 1999 en què explicaves les raons per les quals escrius… i entre moltes d’elles parles d’un espai de felicitat i plaer, l’escriptura és, així doncs, una de les activitats més reconfortants que algú pot trobar?
Personalment ho és, actua com a teràpia o catarsi, en molts moments ha estat també l’únic refugi en situacions complicades, emocionals, laborals o de qualsevol altre tipus. En moments en què persones que creia properes t’han fallat, tant la poesia com la música han estat els antídots per curar les ferides i sortir del pou.

També comentes que el que s’escriu queda com a testimoni del pas del temps i d’allò que s’ha viscut. Si la humanitat no hagués deixat constància escrita de tot el que ha anat succeint segurament no seríem on som avui dia...
Exactament, és com si tinguéssim la responsabilitat de deixar una empremta i, d’alguna manera, com els periodistes, ser cronistes de l’època que ens ha tocat viure, perquè els qui vinguin en el futur s’hi emmirallin i corregeixin les errades. I si en aquesta tasca els poetes podem, a banda de crear bellesa, afegir un punt crític, doncs millor: combinar la denúncia amb la diversió, l’ètica i l’estètica.

Fa uns dies vas fer la presentació del llibre a Terrassa, com va anar?
Molt bé, va ser un acte molt informal, breu i proper, que va aplegar unes 40 persones (bàsicament, familiars i amics) a una sala de l’entitat cultural terrassenca Els Amics de les Arts. L’editor, Jordi Castelló, va fer una breu introducció, el meu germà Roger, que és actor, va recitar alguns poemes mentre que la poetessa Clara Mir, autora del pròleg, va fer una interpretació molt detallada i emotiva de l’obra.

Ara que tens el llibre a les mans, quina sensació et proporciona?
D’orgull i felicitat, perquè el veig com la culminació a 25 anys de versos.

Com penses passar aquest Sant Jordi, et podrem veure en alguna llibreria?
Sí, de 10h a 11h del matí seré a la parada de l’editorial La Temerària, a la Plaça Salvador Espriu de Terrassa, coneguda popularment com la plaça dels coloms. Posteriorment, entre les 12.15h i la 13.15h seré a la parada de la llibreria Stonberg, al Passeig de Gràcia 82, entre Mallorca i Provença. Estaré encantat de saludar tothom que em vulgui conèixer i firmaré gustosament a tothom que s’animi a comprar el llibre.

On podem comprar-lo?
El llibre es pot comprar al web de l’editorial, a la plataforma Amazon i també a la pròpia parada de l’editorial aquest diumenge per Sant Jordi. I en algunes llibreries que l’hagin demanat expressament.

Digues un llibre que recordis amb especial interès.
És realment complicat, però de poesia em quedaria amb “Residencia en la tierra” de Pablo Neruda, “Les fulles d’Hipnos” de René Char, perquè poetitza i sublima una experiència tan tràgica com una guerra i les antologies poètiques senceres de Mario Benedetti, Montale i Maiakovski. Pel que fa a la prosa, em van captivar especialment“El túnel” de Sábato, “El llop estepari” de Hesse i “Vida privada” de Segarra, que si s’hagués escrit en castellà o anglès seria considerat un clàssic de la literatura universal per la increïble precisió i harmonia de les seves descripcions.

Per a tu escriure és…?
Refugi, necessitat fisiològica, lluita contra la mort, testimoni del pas del temps, creació de bellesa i, sobretot, diversió, plaer, felicitat.