Carla Carbonell: “Ens ve de gust créixer però en carrers guarnits, no en barres de bar”

Carla Carbonell PORTADA

500 hores de feina des de l’octubre per guarnir 18 carrers, -enguany s’hi incorpora el carrer Perill i és baixa Camprodon-, amb garrafes, cartrons i el que faci falta. Entre el 15 i el 21 d’agost els veïns de Gràcia tornaran a convertir els seus carrers en aparadors dinàmics per a la Festa Major del 2015. Un repte majúscul que novament gestiona la Fundació de la Festa Major, presidida des de fa un any i tres mesos per la gracienca Carla Carbonell (32 anys). Ens rep envoltada per un exèrcit d’avions, motiu del carrer Joan Blanques entre Travessera de Gràcia i Ramón y Cajal, on la Fundació té la seu. Aquesta doctora en Físiques i apassionada dels gossos posa èmfasi en mantenir el tarannà familiar malgrat la massificació del barri estrella de Barcelona. Tenen tan prestigi que no els cal “fer publicitat de la festa, ni un efecte crida” però continuen treballant per garantir la qualitat estètica i la diversió en un format 2.0, ja mirant de reüll la commemoració dels 200 anys al 2017.

Com es presenta l’edició d’enguany?
Espero que tinguem una festa tranquil·la com l’any passat. És veritat que en algunes coses hem hagut d’anar a corre-cuita però ja és el que toca quan hi ha canvi de govern municipal. Com sempre, hem treballat amb el districte colze a colze per tenir-ho tot a punt. Serà el primer any amb San Miguel, que substitueix Damm com a patrocinador principal i que vam triar perquè són els qui millor s’ajusten a les nostres necessitats.

No ha estat una decisió estrictament econòmica?
No, és veritat que l’aportació econòmica és més important però són els qui han entès millor qui som, què fem i què necessitem.

Qui sou, què feu i què necessiteu?
Som la Festa Major de Gràcia, no som una festa major qualsevol, a banda del poder de la pròpia marca portem lligats uns principis i uns valors, posem l’accent en tot allò que fem durant tot l’any, per a nosaltres la festa major va lligada als festers, al guarnit i al seu desenvolupament perquè tothom en gaudeixi una setmana però nosaltres hi treballem un any, és aquest esforç, la participació veïnal, la cohesió, que hi treballi gent de totes les edats, de llocs diferents… participem molt amb les entitats del districte, amb tot tipus de col·lectius, amb entitats inclusives, amb nois amb discapacitats… i San Miguel ha entès molt bé que som una entitat que no només treballem per festa major, també fem la cavalcada de Reis, el Carnestoltes… al final hi participem tots de manera voluntària i ells també estan encantats de sumar-s’hi.

I què necessiteu?
Doncs aquesta col·laboració, a part de l’econòmica, que és indubtable sobretot quan les subvencions es retallen, totes menys la del districte… la col·laboració constant, a banda del tracte de proximitat, enguany es va tornar a fer la caragolada i ells van muntar la infraestructura i van fer tallers amb entitats del districte, entitats protectores d’animals i de nens discapacitats… en definitiva, ser-hi presents, no posar un logo en un programa i desembutxacar uns diners sinó tenir una col·laboració constant durant l’any. A la junta actual buscàvem un plus d’implicació, no només un patrocinador sinó establir una col·laboració i que participessin més activament amb altres activitats durant l’any, estan encantats amb nosaltres i ens van proposant idees. A través d’ells presentem algunes novetats, com per exemple els gots reutilitzables: com a prova pilot en llancem 30.000 amb la imatge del cartell i el lema ‘respectem el guarnit’.

Hi ha altres novetats?
En la qüestió de seguretat funcionarem com l’any passat: el tema del sentit únic dels carrers ja fa dos anys que funciona i l’any passat es va consolidar, és una espècie de sentit únic per a tota la vila que marca el sentit dels carrers, si marques una entrada i una sortida facilites el flux del pas de gent, això és molt important sobretot en aquells carrers amb més afluència. I en aquella zona difícil, formada pel grupet de carrers de baix com Progrés, Llibertat i Fraternitat, quan hi hagi més afluència es posarà una segona corona que cobrirà la guàrdia urbana per no permetre que entri més gent fins que no s’hagi buidat una mica. Hem estrenat web, també estrenarem app a través de la qual el jurat popular podrà votar quin dels tres carrers els ha agradat més. Hem modificat el logo festiu, que ara és la silueta del districte.

D’altra banda, enguany l’ANC farà la prova pilot de l’11-S, allò que es vol fer a la Meridiana es durà a terme a Pi i Maragall i faran algun tipus de reconeixement a l’Ovidi Montllor a la Plaça Joanic, que és l’espai de la fundació. Tot i que normalment les nits les programen l’associació de comerciants, molta de l’activitat diürna és nostra, busquem aquest caràcter social que té la plaça i fa anys que fem la festa dels animals amb les protectores i d’allà surten bastants adopcions. Enguany hi haurà dos dies en què entitats inclusives amb nois amb diferents discapacitats faran tallers a la plaça i ensenyaran què fan, també tenim com a prova pilot un tast de cervesa d’importació que té San Miguel, una activitat gestionada per nois d’Arapdis amb diferents discapacitats que treballaran el servei de càtering i faran una tapa d’acompanyament per a les diferents cerveses. Hi haurà activitats per a nens al matí, tallers, a la tarda alguns carrers faran concerts-vermut i a la nit els concerts, la idea és fer una festa cada cop més familiar.

N’hi ha que es queixen que la massificació fa perdre l’esperit familiar de la festa i que Gràcia s’ha convertit en un barri ‘hype’ on tothom vol anar a viure…
Barcelona és molt atractiva al turisme i Gràcia és un dels punts que ho és més, és absurd criticar algunes realitats, hem de fer que hi ha hagi la millor convivència possible. En quant a festa major, no hi ha una clau amb la que puguis tancar el barri, ens hi hem d’adaptar amb millors mesures de seguretat, el tema del sentit únic, la pedagogia sobre el guarnit i sempre parlant d’un consum moderat, responsable. Trobaràs gent que et dirà que està molt massificat i que la festa ha deixat de ser dels veïns, no hi estic d’acord, ve molta gent, tenim 2 milions i mig de persones en una setmana,però al final la festa és que un grup de gent radicalment diferent es posi d’acord per treballar tot l’any per al gaudi d’uns quants durant una setmana. Això continua sent així i és mèrit dels qui fem la festa, en el moment en què desaparegui la voluntat de treballar d’aquesta manera per fer el guarnit, en el moment en què sigui més important col·locar una barra i fer un concert per fer diners, deixarà d’existir nostra festa major.

Ja ens ve de gust que la festa major creixi, quants més carrers hi participin millor, però han de ser carrers guarnits, no barres de bars i concerts, perquè és molt fàcil col·locar una barra de bar i muntar una programació musical perquè vingui gent i fer caixa. Al final el que ens distingeix és el guarnit, mentre això sigui així serà igual que vinguin 30, 3.000 o tres milions de persones, l’esperit es troba en aquells que fem la festa. El guarnit és el nostre distintiu, hi haurà molts carrers on la gent et dirà que si econòmicament fos solvent, no posaria barra, la posen per necessitat, molts carrers fan la festa major pel plaer de fer el guarnit i si poguessin farien menys activitat musical i treballarien menys hores a la barra.

Fotografia: Carles Batalla.

El nou govern municipal ha variat els plans o tot ja estava molt avançat?
No els ha variat, però vam haver d’esperar que apareguessin certes coses per poder decidir-les com el tema de la pregonera, que és la Mercè Montalà. Fora d’això no hem tingut problemes perquè la festa major té una dinàmica pròpia, funcionem molt amb els tècnics de l’ajuntament i hem continuat treballant al mateix ritme. Els nouvinguts no han pretès canviar res i l’actitud ha estat molt positiva, de demanar-nos que els informéssim de com anirà tot.

Els guarnits són bàsicament estètica o també volen enviar missatges?
La majoria es trien perquè ens agrada el tema que fem o bé perquè és la pel·lícula preferida dels nens del carrer, busquem més l’estètica tenint en compte que tot l’any la majoria de nosaltres ja estem molt implicats amb temes socials, politics i d’actualitat. El tema de festa major te’l planteges més en el sentit de com pots fer que quedi bé, l’any passat un carrer jugava amb temes politics amb un punt satíric però el reglament del guarnit recull que no pot tractar ni religió ni partits polítics. La majoria escollim els temes per motius estètics.

Treballeu el guarnit durant un any per acabar gaudint-lo només durant una setmana. No us queda una sensació estranya?
Et sents realitzat quan tens el guarnit posat, a partir d’aquest moment comença la segona fase, que gaudeixen més els altres i tu et quedes satisfet d’allò que has fet. Nosaltres gaudim més del procés de tot l’any que no pas de la pròpia festa major, gaudim més treballant amb la gent, escollint guarnit, decidint temes, canviant coses…per nosaltres té més valor tot el procés fins el dia 15 a les 9 del matí que la festa, que la vius d’una altra manera.

Fotografia: Carles Batalla.

S’han previst mesures especials per combatre l’incivisme?
Aquest tema és important perquè el guarnit és el nostre distintiu, no hi haurà més presència dels cossos policials, el més important és la pedagogia i la responsabilitat de fer que el guarnit llueixi és nostra, des de l’any passat vam rellançar la campanya ‘respectem el guarnit’, que enguany surt als gots i en els barrets que fa San Miguel. Un dels principals ‘depredadors’ dels guarnits són els nens, que sense cap mala fe van a espatlles dels pares, veuen quelcom cridaner i ho estiben. Es tracta d’explicar-ho, també als turistes que no ens coneixen, per això hem fet flyers en diferents idiomes, l’any passat en anglès, enguany en castellà i francès. I si algú és vol endur un record del guarnit, cosa que ens afalaga, doncs que s’esperi el dia 22, si ens demana que li guardem una peça, ho farem, l’any passat al meu carrer vam fer ‘Charlie y la fábrica de chocolate’, teníem 25 Umpa Lumpas i els vam donar tots el dia 22. Ha de tenir el mateix dret a gaudir del guarnit qui vingui el dia 15 que qui vingui el dia 22. Quan la gent comença a entendre qui som i qui treballa això, ens respecta una mica més, pensa que el guarnit no el comprem, el fem nosaltres, des de petits fins a grans, i tret d’algun brètol que sempre hi ha a tot arreu, les destrosses són més fruit del desconeixement que de la mala fe.

Heu tingut problemes de pressupost?
La junta anterior va patir una retallada important d’un 40% d’algunes subvencions, però l’única que no s’ha retallat és la del districte, és la que cobrem puntualment. Al final quan et marques un pressupost en funció d’uns diners que et diuen que et donaran el que et fa anar malament és que esperis rebre aquests diners el 2014 i que al 2015 encara no n’hagis rebut una part important, això ens fa anar de bòlit. Les subvencions per part de la Generalitat s’han reduït substancialment i no sabem quan cobrarem, això t’impedeix organitzar-te temporalment, hi ha moments en què paguem a proveïdors a molts mesos vista, ja ho saben i això no ens ha generat problema amb ells però et sap greu que no els puguis pagar a 30 o a 90 dies, hi ha proveïdors que cobren al cap d’un any. Nosaltres arribem al juliol molt justos econòmicament i a finals de juliol és quan cobrem la subvenció del districte, la Generalitat encara ens deu una part molt important de la subvenció del 2014.

D’altra banda, les aportacions de diners privats a través de patrocinadors són bàsiques i enguany hem estat treballant molt els patrocinadors en espècies, perquè al final és tan important tenir diners com reduir despeses, enguany hem establert convenis amb una casa de pintures, -ja teníem una ferreteria-, amb Abacus, amb una botiga de llums i una altra de teles perquè els veïns els puguin comprar els materials a un preu més econòmic…

Quin és el futur de la festa major i cap a on voleu que vagi?
Encara estem adaptant-nos, la societat evoluciona i nosaltres també ho hem de fer sense perdre l’esperit de la festa. En aquest sentit, una de les coses que hem treballat amb el districte i que s’ha d’acabar de tancar properament és el que es coneix com els ateneus de fabricació. Vol dir afegir un punt de tecnologia , els guarnits es fan de manera artesanal però també han canviat molt des del 1817, no volem perdre l’essència d’allò que és nostre, és a dir, el guarnit i la manera de treballar-lo, però hi ha carrers que ja programen coses perquè a estones plogui, imagina’t que el proper any, a banda que els núvols ploguin, es crea un efecte perquè treguin llamps i facin trons, això electrònicament és molt fàcil però ho hem d’aprendre. Es tracta de convertir-nos en festa major 2.0, per exemple el primer lloc on es pengen les novetats en temes de seguretat i mobilitat és a Twitter perquè així ho veu tothom.