Barcelona acorda instaurar el 16 de juny la Diada Pau Casals.

PaucasalsLa Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports va aprovar el passat, 17 de maig, amb el suport de tots els grups municipals, una declaració institucional per reafirmar el reconeixement del valor que ha tingut al llarg de més d’un segle, i té encara avui, l’obra de Pau Casals (1876-1973). La data escollida és el 16 de juny, en record que aquest mateix dia de l’any 1934, ara fa 82 anys, l’Ajuntament de Barcelona va retre homenatge a la figura de Pau Casals amb diversos actes, en què el va nomenar fill adoptiu, li va concedir la Medalla de la Ciutat i va posar el seu nom a una avinguda.

Amb aquesta declaració el Govern recull una petició de la Fundació Pau Casals i de les entitats musicals de la ciutat que li donen suport. Aquestes entitats són L’Auditori, el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, l’Escola Superior de Música de Catalunya, el Conservatori Municipal de Música de Barcelona i el Conservatori Superior de Música del Liceu.

Casals, un lligam estret amb la ciutat |

Quan l’Ajuntament de Barcelona va retre-li homenatge l’any 1934, Pau Casals ja era un violoncel·lista de fama mundial. Malgrat això, mantenia una relació estreta amb la ciutat i seguia treballant per apropar la música a la ciutadania. Casals va ser alumne i professor de l’Escola Municipal de Música i del Conservatori del Liceu, va ser violoncel·lista de la Gran Orquestra del Liceu i també va crear l’any 1919, junt amb el seu germà, l’Orquestra Pau Casals, de la qual va sorgir, anys més tard, l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya.

El violoncel·lista, fill de del Vendrell, va creure en la música com a llenguatge universal, i va projectar la idea de Barcelona com a ciutat de la música i la pau. En diverses ocasions va demostrar el compromís amb la justícia i amb els més necessitats. L’any 1926 va crear l’Associació Obrera de Concerts, amb la intenció d’apropar la música a la classe treballadora.

Cinc anys després, el 1931, va celebrar la proclamació de la República amb un concert a Montjuïc i, dos anys més tard, va rebutjar actuar al Berlín nazi. Durant la Guerra Civil Espanyola, Casals va participar en diversos concerts benèfics i el que es va celebrar l’any 1938 al Liceu en favor de la Societat d’Ajuda als Infants va ser el seu darrer concert a Catalunya.

Pau Casals va exiliar-se a Puerto Rico i va començar una tasca d’ajuda i suport als refugiats catalans i espanyols i de denúncia internacional contra la dictadura franquista. Aquest compromís pels drets humans li va valer ser nominat per al premi Nobel de la pau i el va dur a interpretar el seu himne a la pau —l’Himne de les Nacions Unides—, l’any 1971 i amb 95 anys d’edat, a l’ONU, on va pronunciar el cèlebre discurs que començava amb el recordat “I am catalan…”.