Arriba per fi als cinemes Solo a Star Wars story

Si la darrera pel·lícula de la saga mal traduïda: guerra de les galàxies (de fet, seria més adequada la traducció, guerra de les estrelles), l’anomenada Els últims Jedi (2017), fou estrenada amb una gran polèmica al seu voltant, Solo: una història d’Star Wars (2018), el nou spin off basat en la popular saga galàctica, promet ser igual o, inclús, més controvertida que la peli del 2017. Amb dos dels seus realitzadors que van abandonar el projecte per diferències creatives amb la productora Lucasfilm, finalment ha estat Ron Howard, antic conegut de l’empresa de George Lucas, qui ha finalitzat un film que, de ben segur, portarà molta cua.

És força reconeguda la crisi d’idees dels estudis de Hollywood que, sovint, han hagut de reobrir antigues sagues ja tancades per continuar fent produccions rere produccions, de vegades amb més encert que d’altres; aquest ha estat el cas de la multimilionària Star Wars que, de sempre, s’ha traduït malament com La guerra de les galàxies (tot i resultar ben clar l’error en la traducció). La febre s’inicià amb l’estrena de la qüestionada trilogia de preqüeles, dirigides pel mateix George Lucas a finals del segle passat que, si bé van ser un èxit comercial, els numerats Episodis I, II i III van decebre a bona part del públic, majoritàriament als considerats nofans de la saga i, tanmateix, a alguns fanàtics de tota la vida. Però la cosa s’agreujà amb l’estrena de les seqüeles, començant per El despertar de la Força (2015), dirigida per J. J.  Abrams, una pel·lícula de molt qüestionable originalitat, ja que part de la crítica especialitzada va reconèixer que aquesta no era més que un “refregit” de la trilogia original amb algun, que altre moment, inspirat, però sense gaires aportacions destacables al ric univers creat per Lucas quaranta anys enrere.  Un any després, l’audiència decebuda per aquesta cinta dirigida per Abrams (entre la que, forçosament, m’he d’incloure), vam poder al·lucinar amb l’estrena de Rogue One: una història d’Star Wars (2016) dirigida per Gareth Edwards, el primer dels tres spin-offs (o pel·lícules derivades) de l’univers de la guerra de les galàxies que, durant el 2014, Disney anuncià que estrenaria en el decurs dels deu anys següents.

La pel·lícula fou un gran encert, ja que els fans acèrrims vam poder tornar a reviure l’esperit de la trilogia original amb l’atractiu que se’ns explicava una història nova, a més, de vital importància dins de la mateixa trama de la saga, com era el robatori dels dissenys de l’Estrella de la Mort per part d’un petit escamot d’herois de l’Aliança Rebel. L’entusiasme durà ben poc, ja que molts dels que van elogiar Rogue One van criticar durament el segon episodi de la saga de seqüeles, el titulat Els últims Jedis (2017). Amb tot plegat, tenim que, des del 1999, la famosa saga ha anat fluctuant pel que fa a qualitat es refereix i Solo, una història d’Star Wars (2018) no serà una excepció. De fet, ja està al punt de mira de molts crítics i especialistes en aquest univers d’una galàxia ben llunyana a causa del fet que, cert temps ençà, es va filtrar a la premsa la incòmoda notícia que Alden Ehrenreich, l’actor que agafa el relleu de Harrison Ford per a donar vida al famós pirata espacial Han Solo, no està en absolut a l’alçada del paper.

A més d’ell, tornarem a veure antics personatges com al simpàtic Lando Calrissian (aquest cop interpretat per l’actor Donald Glover) i l’afable Chewbacca (Joonas Suotamo, repeteix rol després de dues pel·lícules encarnant a l’eixerit Wookie). A més, s’afegiran de nous que, sens dubte, donaran molt de joc i ens ajudaran a comprendre moltes coses d’aquest personatge mític dins la mitologia d’Star Wars.  El que és cert la polèmica està servida des que ens vam assabentar que Phil Lord i Chris Miller, els seus dos directors originals, van haver de dimitir de la producció degut a falta d’entesa amb la productora Lucasfilm i que, el director Ron Howard, antic conegut del propi Lucas, ha hagut d’acabar-la. Això resulta, si més no, força esfereïdor.

Text: SAS. Podeu llegir-ne més a la web de la Panoramica de las artes.