Abast “La música ens fa el camí molt més plàcid”.

Abast 1

Abast és un grup de pop-folk en català de Barcelona creat l’estiu de 2013. El grup format per Miguel Aranda a la guitarra, Xavier Caballé veu i piano, Juanka González baix, David Vallés a les percussions i Jesús Vallés al saxo, acaben de publicar el seu segon treball. El disc que porta per nom “La Vida i la primavera” i és precisament d’aquest treball que en parlem en aquesta entrevista. El divendres vinent 26 de febrer, els podreu veure en directe al Bar Alfa a Gran de Gràcia 36, i assaborir la seva música en estat pur.

Aquest 2016 continueu presentant el vostre segon disc “La vida i la primavera” (2015). I aquest divendres 26 de febrer ho feu al Alfa Bar?
Sí, de fet, vam presentar el disc a l’octubre passat a La Violeta, però no vam arribar a temps a fer les còpies. Així que, aquest serà el primer concert en el qual podrem vendre el disc al públic. I tenim moltes ganes de fer aquest concert a l’Alfa, que és un local molt mític de Gràcia. Tocarem gairebé el nou CD sencer, i també algunes d’antigues.

Com és aquest nou disc? De què ens parleu?
Musicalment “La vida i la primavera” segueix força l’estil del primer disc. Tot i que, en aquest, ens hem tirat a la vessant més pop, deixant altres estils musicals, com la rumba o la música de cantautor, una mica de banda. El disc parla de tirar endavant malgrat les dificultats i de mirar la part positiva de les coses. Les lletres estan plenes de gent que té entrebancs, però que no en fa un drama. L’útima cançó del disc, “Les ferides”, ho explica molt bé: tothom en té, de ferides, i per curar-les, nosaltres les cantem. Però cadascú té la seva manera de guarir-les, la qüestió és acceptar-les i seguir el camí.

Hi ha un nexe d’unió entre les històries que s’hi expliquen?
No en concret. Sí que estan fetes en un mateix període de temps, i suposo que parlen d’una mateixa època de la vida. Però no s’intenta explicar una història global.

Quines serien les diferències entre aquest segon treball, i el primer que vàreu publicar el 2014 “Els millors anys de les nostres vides”?
Sobretot en l’àmbit tècnic: la producció ha estat a càrrec d’en Pau Romero, que ens ha donat un toc professional que ens feia falta. El primer disc era més artesanal i amb pocs mitjans, però aquest sona com realment volíem sonar. I a més, hem comptat amb una secció de vents (en Ferran Sáez, la Marta Robledo i el Raül Brenchat) que apareix en moltes de les cançons i que n’estem contentíssims de com han quedat gravats.

Com va anar el procés de creació? I posteriorment d’enregistrament?
Doncs les cançons estan compostes en els últims dos anys, més o menys. I, a mesura que les anàvem fent i assajant, ja les provàvem en els concerts i així podíem veure la resposta del públic. L’estrany del cas és que, tot i que el disc surt ara a la venda, la gent ja se sap la majoria de les cançons! “Cafè amb gel”, per exemple, fa dos anys que l’utilitzem per acabar els concerts.  I l’enregistrament es va fer, majoritàriament, durant l’estiu de l’any passat. Nosaltres portàvem les cançons mínimament assajades i pensades, però el Pau ens ha donat moltes idees i molts consells. El que sona en el disc és una mescla entre com hem sonat sempre, i com el Pau ha pensat que ens podia anar bé.

abast 2

Sou un grup de Barcelona que fa pop-folk en català, quin diríeu que és el vostre públic?
El nostre públic es basa en amics i familiars nostres. El bonic de tot és que sembla que els concerts agraden, i la gent va recomanant als seus coneguts que vinguin. I sembla que, poc a poc, la família es va fent gran. A nosaltres ens agraden molt els concerts en petit comitè, es crea una complicitat brutal amb el públic. No sé com actuaríem davant un públic més gran. De moment, estem molt contents així, però benvingut el que hagi de passar.

Per a vosaltres que és la música?
Tots tenim les nostres feines i les nostres vides, però per a tots nosaltres, la música ens fa el camí molt més plàcid i animat. Ens acompanya a tot arreu, ens encanta anar de concerts i escoltar els últims discos del mercat. I a més, si de tant en tant, ens ajuntem i fem alguns concerts, ja és perfecte.

Com veieu el panorama actual?
A Catalunya s’estan fent coses molt boniques de fa ja força temps. Hi ha un mercat inacabable de propostes, jo crec que tothom pot trobar el seu grup i les seves cançons.

Com hem dit aquesta setmana actueu a l’Alfa, hi ha més concerts pròximament?
De moment, no, anem pas a pas. Com que no ens dediquem a la música, anem fent concerts quan les agendes ens quadren i quan en tenim ganes. Però segur que n’hi haurà més!