40 anys de l’arribada de la democràcia a l’ajuntament i la seva influència en la Festa Major de Gràcia

Fotografia: Josep Maria Contel

Aquest any celebrem el quarantè aniversari de les primeres eleccions democràtiques a l’Ajuntament de Barcelona després de la dictadura franquista. I de les moltes coses que van canviar una d’elles fou la relació del consistori amb la Festa Gran de la vila. Ara bé, si és que el 1979 es van celebrar aquestes eleccions després de més de tres anys de la mort del dictador el general Franco, part de la societat de Gràcia, vinculada a l’Associació de Veïns de la Vila Gràcia, començaren a reivindicar “el carrer és nostre”. El mateix 1976 organitzant amb l’assemblea d’actors i directors “l’Operació Off Grec 76” a la plaça de la Virreina, mentre que la festa oficial només aplegava sis carrers i un envelat, un col·lectiu que estava desunit i crític era amb les formes i maneres de com es portava l’organització de la festa.

Uns moments en què des de l’associació de veïns es va plantejar a diferents persones canviar la festa. Un dels primers carrers que es va sumar a la festa va ser el de Verdi de mig el 1978, un any abans de les eleccions municipals. L’any següent ja hi havia onze carrers de festa major i un envelat, malgrat haver-se celebrat les eleccions aquell any, el petit augment dels carrers s’ha d’atribuir al repunt de 1978 quan es van constituir aquestes noves associacions. Pel que fa a la incidència de nous carrers a la festa ens hem de remuntar a la festa del 1980, quan els carrers passen d’onze a catorze, el 1981 arriben als disset, el 1982 és un any cabdal ja que arriben a dinou o el 1986 quan ja hi ha 26 carrers: un augment considerable en relació amb deu anys abans i que té molt a veure amb l’ajuntament democràtic.

Què va significar pels carrers el nou ajuntament? Primer, que tots els carrers tinguessin la mateixa subvenció i en segon lloc que l’ajuntament es fes càrrec de pagar la societat d’autors i tercer, que el consistori es fes càrrec del consum elèctric de cada carrer, a banda de facilitar els tràmits municipals.

Un altre dels elements importants d’aquest primer període fou l’aproximació de les autoritats municipals a la festa. El 1980 l’alcalde Narcís Serra iniciava un periple pels carrers guarnits sense cap mena de protocol, on tant el podies veure amb un porro a la mà, com amb una llesca de pa amb tomàquet, donant la mà a una dona o fer una guerra d’espary de serpentina. Aquest efecte de tenir un batlle tan proper va popularitzar encara més la festa. Un altre dels trets fonamentals del primer mandat de l’ajuntament democràtic fou el concurs que va organitzar perquè Gràcia disposes d’una parella de gegants i un drac, figures que s’estrenaren el 15 d’agost de 1982, que amb els bastoners de Barcelona de 1969, la colla vella de diables de 1981, els bastoners de Gràcia de 1982 i la Diabòlica de Gràcia de 1982 començaren a donar una altra dimensió més popular a la Festa Major de Gràcia. Ja no era només anar a veure carrers, ara també podies veure gegants, drac, bastoners, diables… la festa s’enriquia amb elements festius.

Mentre la festa continuava guanyant valors, durant el segon mandat de l’ajuntament democràtic el regidor de Gràcia Xavier Valls va posar en marxa dues noves coses: el 1986 el pregó de la festa, perquè servís d’avís que la festa començava el dia 15 d’agost i amb l’actriu Sílvia Munt, protagonista de la pel·lícula La Plaça del Diamant rodada en gran part a la vila, com a primera pregonera. I la segona, la campanya “Gràcia Divina” amb el suport dels gestors de comunicació de “Barcelona més que mai” a la qual s’aportaren les primeres samarretes de la festa que els carrers van comercialitzar, per disposar d’un altre tipus de finançament a l’hora d’organitzar la festa des de cadascun dels carrers.

Des de llavors, la festa ha seguit amb la implicació de l’ajuntament amb les subvencions i serveis aplicats a la festa. També els diferents alcaldes cada any han seguit visitant la festa. Una festa que s’ha fet gran, d’ banda els carrers es mantenen estables com organitzadors, però en canvi molts carrers cada any construeixen guarniments més espectaculars i atractius, que concentren molts dels visitants de la festa que els volen conèixer de prop.

Però també aquesta ha estat una festa que ha crescut en colles de cultura i imatgeria festiva com: castellers, trabucaires, gegantons, un altre drac, una àliga… entre molts altres elements festiu que tots sumats configuren una de les festes més atractives del país i que ha estat fruit directa i indirectament d’aquests quaranta anys d’ajuntaments democràtics, que en el cas de Barcelona ha tingut governs gairebé de tots els colors que han donat color a la festa.

Text: Josep Maria Contel