150è aniversari Centre Moral i Instructiu de Gràcia «La mateixa societat ha fet que l’entitat evolucioni»

Fotografia: David Ramon.

Aquest pròxim mes de febrer de 2019 el Centre Moral i Instructiu de Gràcia celebrarà els seus 150 anys com a entitat social i cultural gracienca. Molts anys que engloben tres segles diferents de grans canvis socials, tecnològics, polítics i culturals que ha viscut el centre, a mesura que la societat també canviava. Per parlar de com l’entitat ha evolucionat i com s’ha anat adaptant als nous temps i també a les diferents demandes de la societat en cada època avui conversem amb Carlos Pablos President de l’entitat i amb Josefina Altés coordinadora dels actes del 150è aniversari.

El Centre es funda el 1869 i aquest 2019 celebreu el 150 aniversari, són molts anys…
Doncs sí i a més cal tenir en compte tots els canvis que ha patit la societat des d’aquells primers anys, l’entitat s’ha anat adaptant a aquests canvis socials i culturals i aquest fet ens porta a la celebració d’aquest aniversari, que és un fet gairebé increïble. Si mirem enrere i analitzem les necessitats que tenia la societat d’aquell temps i les comparem amb el món actual, realment el fet de mantenir viva l’entitat i amb la força que tenim després de cent-cinquanta anys és un mèrit.

Per què neix l’entitat?
Doncs neix de la necessitat que té la societat de tenir més escoles i centres d’ensenyament. Gràcia era un territori d’obres i hi havia una demanda d’escoles catòliques, ja per aquells temps es van anar obrint molts centres que es dirigien cap a un corrent laïcista. Així doncs una sèrie de persones que venia dels Lluïsos de Gràcia -perquè en el moment que es casaven no podien ser socis de l’entitat- va decidir crear-ne una de nova que dóna com a resultat el Centre Moral i Instructiu de Gràcia.

En aquella època el centre tenia uns 800 alumnes, això també indica que era una entitat potent a Gràcia?
Doncs sí i cal recordar que la part docent tenia una relació amb els Germans de La Salle, això vol dir que no tots els alumnes feien les classes a l’edifici de l’entitat perquè hi havia altres escoles que depenien del centre. I cal esmentar també que la part d’ensenyament també abraçava a gent de totes les edats i més grans que quan acabava la seva jornada laboral anava al centre a instruir-se.

De les moltes seccions que té l’entitat, des del teatre al tenis taula, alguna ha sobreviscut durant tots aquests anys?
L’única que podríem dir que ha arribat fins al dia d’avui, però no com a secció sinó com a moviment dins de l’entitat, seria la de teatre. La primera representació teatral a l’entitat es va dur a terme l’any 1884, ‘Cura de moro’ de Frederic Soler i Hubert (Serafí Pitarra), però encara no es crea un grup de teatre com a tal fins a la dècada dels anys cinquanta. Però sí que comencen de forma habitual a haver-hi representacions. I tal com dèiem abans, en aquests 150 anys no només canvia l’entitat sinó que també ho fa juntament amb la societat. Per posar un exemple, en aquella època les dones no podien fer teatre, és a dir, que en la majoria de comèdies els homes interpretaven els papers femenins disfressats de dona, i com tot també en aquest cas, les seccions han anat evolucionant de manera diferent.

Fotografia: Centre Moral i Instructiu de Gràcia

Com es manté i evoluciona el centre, en relació als canvis socials, polítics i també tecnològics en gairebé tres segles?
Doncs amb empenta, realment hem viscut moltes etapes diferents de patiment econòmic, també de problemes per adaptar els espais a les normatives actuals, que ha estat un dels principals problemes actuals de l’entitat i això passa perquè hem de tenir en compte que l’edifici on s’ubica el centre és un edifici catalogat com a patrimoni i construït el 1904. Ja que la primera ubicació de l’entitat era a l’antic carrer de l’Àngel, actual carrer Montseny i també al carrer d’Astúries i la tercera va ser l’actual seu construïda el 1904 per Francesc Berenguer i Mestres, deixeble de Gaudí i un dels arquitectes que va deixar empremta en diferents cases i edificis de Gràcia com són el Mercat de La Llibertat o la mateixa seu del Districte.

Per tant, ens trobem amb un edifici catalogat però construït en un altre temps que potser s’ha d’adaptar físicament a les necessitats actuals, com es fa això?
Doncs sí i aquestes obres o reformes moltes vegades són de molt difícil aplicació pel que fa a la normativa vigent en un edifici d’aquestes característiques. Ara bé, això també té coses bones com per exemple la sala del teatre i la seva estructura que es torna a inaugurar el 1914 després que es cremés dos anys abans.

Amb tota la història i històries que ha viscut l’entitat al llarg dels anys, tot aquest llegat com arriba als nostres dies?
Des del centre sempre s’ha volgut mantenir en el temps el valor que té la seva història per sí mateixa. I alhora implica que aquesta mateixa història també és la història dels canvis i desenvolupament que ha patit la societat, sigui de Barcelona o del país. Per aquest motiu la secció d’arxiu històric ha estat fent un treball de recerca important, del qual també en sorgirà una exposició i un llibre del 150è aniversari. Part del treball ha consistit en una digitalització de materials diversos com la revista Or i Flama que edita l’entitat, fotografies antigues, així com tot el material de què disposem a partir del 1900, com per exemple el primer llibre de caixa que està comptabilitzat amb uns reals que eren una aliatge de plata i coure, i l’objectiu final és posar tot aquest material a disposició de la societat perquè pugui ser consultat.

I al segle XXI com es manté i es fa sostenible una entitat amb tanta història?
La mateixa societat ha fet que l’entitat evolucionés, el centre va néixer com una societat catòlica i familiar però cada vegada més de manera generalitzada en les entitats avui en dia els socis vénen a fer una activitat o taller i quan l’acaben ja no tenen més contacte amb l’entitat, no és com abans que venien perquè era tota la família que formava part de l’associació i feien teatre, cantaven a la coral… ara tot això ha canviat. I el que tenim clar és que ens hem d’adaptar a les demandes que avui en dia té la societat. Al llarg de la història hem tingut diverses seccions importants com la de bàsquet o de futbol, però el centre sempre s’ha adaptat a allò que la gent demanava. I també cal destacar que el centre ha acollit altres entitats com és el cas d’El Club dels tres peons, que avui dia forma un grup de socis també força important relacionat amb la competició dels escacs. El fet de poder acollir altres entitats a casa nostra també ens ha enriquit molt i ens ha fet créixer, dos exemples més d’aquest fet són el Coral Baluern o l’Orfeó Barcelonès. 

Quin és el programa d’actes de celebració de l’aniversari?
Doncs tindrem un concert de jazz de La Locomotora Negra, farem una ruta Berenguer pels carrers de Gràcia, una excursió a Montserrat el dia 3 de febrer, que és el dia més institucional per l’entitat, es farà una missa a la Sagrada Família mentre que el dia 2 farem un pregó des del balcó del centre. A més, serà un aniversari doble perquè la Colla de Sant Medir del centre la Colla Els Amics enguany celebra també els seus primers 50 anys.