150 anys de La Revolta de les Quintes de 1870

Representació de la Revolta de les Quintes de 1870. Fotografia: Josep Maria Contel

Enguany es compleixen 150 anys de la Revolta de les Quintes de 1870 a la plaça de la Vila de Gràcia. Una de les promeses que van fer els promotors i garants de la revolució de 1868, encapçalada pel general Prim, fou la promesa de l’abolició de les quintes. Les lleves a Catalunya i sobretot a la ciutat de Barcelona i als pobles del pla havien estat sempre malvistes i no acceptades i el fet que el nou govern es comprometés a treure-les fou rebut de bon grat, sobretot per les classes més humils de la societat que era el sector que li resultava més difícil eludir el precepte de complir amb la milícia.

Representació de la Revolta de les Quintes de 1870. Fotografia: Josep Maria Contel

Els fets històrics |

El fet que el nou govern és veies forçat a fer una nova crida de joves per augmentar l’exèrcit, el 1870, va provocar un cert malestar a Barcelona que va acabar la setmana del 4 al 9 d’abril amb avalots i barricades pels diferents carrers de les poblacions del pla de la ciutat.

Un dels pobles que més va patir els estralls de la revolta fou la vila de Gràcia, essent un dels fets més importants la crema de tots els papers de l’Ajuntament a la plaça de la vila a mans d’una munió de dones que l’assaltaren, amb la idea que si no hi havia papers no hi hauria lleves. Aquesta insurrecció iniciada per les dones fou ràpidament secundada per una part dels homes, que comandats per Francesc Derch van fer front a l’exèrcit amb diferents barricades a les entrades de Gràcia.

El Capità General Eugenio Gaminde després de promulgar diferents edictes comminant tots els revoltats a tornar a casa, va posar setge a Gràcia bombardejant-la intensament amb foc de canó, mentre la campana de la torre de la plaça de la vila tocava sense parar. Finalment, a primeres hores del dissabte 9 d’abril les tropes del general Gaminde entraven a Gràcia tot practicant el dret de conquesta i afusellant in situ alguns graciencs. Ara, a tocar del 2020, data en què es compliran els cent cinquanta anys d’aquests fets, el 7 d’abril al matí es tornarà a representar a la plaça de la Vila de Gràcia “La Revolta de les Quintes de 1970”.

Representació de la Revolta de les Quintes de 1870. Fotografia: Josep Maria Contel

La Representació de la Revolta de les Quintes |

Una representació que va sorgir arran d’una conversa informal entre l’Albert Cortés i el Josep Maria el mes de juny de l’any 2005, quan van pensar en posar en marxa una representació sobre la revolta de les Quintes de 1870 a la vila. En rebre el suport de la colla de Trabucaires de Gràcia, ben aviat aquella idea es convertí en projecte.

Malgrat no haver-se pogut representar l’abril del 2006 dins de la primera diada dels Trabucaires de Gràcia, l’embrió de la representació va continuar gestant-se fins a arribar al 22 d’abril del 2007 quan, per primera vegada a la plaça de la Vila, es tornaven a desenvolupar de nou els fets de 1870, amb la manifestació de les dones davant de l’Ajuntament, la crema dels papers, la intervenció d’en Francesc Derch i també les barricades (aquestes instal·lades a la plaça) per facilitar el relat de la recreació.

Des dels inicis, la recreació de La Revolta de les Quintes ha estat un joc de complicitats encapçalat pels Trabucaires de Gràcia, que han portat la iniciativa del projecte i en el qual han pres part també diferents associacions i entitats de Gràcia, així com moltes veïnes i veïns i veïnes de la vila que han participat en les diferents edicions. En aquest sentit cal citar els directors de l’obra Josep Maria López, Rosa Martí i Sonsoles Santis, i també Cati Moreno per la tasca feta en post del vestuari de la representació. Un altre dels pilars d’aquesta representació ha estat el suport del Districte de Gràcia.

Representació de la Revolta de les Quintes de 1870. Fotografia: Josep Maria Contel

En l’actualitat aquesta representació està dirigida per la Sonsoles Santis, amb un grup d’actrius i actors de la vila que cada any s’apleguen per donar vida als diferents personatges de la història i amb el rerefons de la novel·la “Set dies de Gràcia” de Carla Gràcia Mercadé, que gentilment ha donat la seva autorització per dur a terme aquestes representacions.

Text i fotografies: Josep Maria Contel